Quantcast
Channel: Semproniana » Mar Galtés
Viewing all articles
Browse latest Browse all 3

La festa del davantal. Dones endavant al 2014

0
0

Cada any,  i aquest és el cinquè, pels volts del dia vuit de març, el dia de la Dona Treballadora, organitzo una trobada de dones valentes i que mouen aquest país. Ens posem un davantal i ens disposem a preparar-nos el sopar. Aquesta trobada té un nom, és la FESTA DEL DAVANTAL, i les dones convidades són el grup de les Dones EndavantAl.

Aquest any, he volgut donar-li un tomb a la festa i sorprendre a les convidades, amb un nou format. Si cada any ens preparàvem el sopar, aquesta vegada he volgut preparar el REBOST, no debades és el 2014, que vol dir l’any que lluitarem amb més força per a ser independents. Agombolats en aquest fervor nacionalista, hem de preservar i defensar els nostres trets diferencials, les nostres tradicions arrelades i tot allò que exalça el sentiment de pertinença a una cultura. Nosaltres som fills del llard de porc, més que de l’oli d’oliva – que potser sí que és el greix habitual a la Catalunya Nova – però la Catalunya Vella per donar gust als plats i als brous ha emprat sempre el sagí, el llard de porc i la cansalada. Només quan la religió prescrivia restriccions plaents alimentàries, a taula apareixia el setrill. Si a pagès faltaven els embotits, els tupins i els llardons, la sensació d’incertesa i precarietat era absoluta. I a Mallorca els xuetes feien veure que menjaven botifarres per no ser assenyalats. En definitiva, som fills del porc…i de la matança

La matança del porc és la festa dels catalans, i ho dic tan fresca i tan tranquil·la, perquè malgrat no he mirat el rànquing de la importància de les festes en el sentiment dels catalans, jo així ho sento. I de la mateixa manera que hi ha restaurants que diuen impunement que serveixen la millor hamburguesa, cervesa, patates o el què sigui….del món, jo dic tan panxa que la matança és la festa dels catalans. Vull recalcar que és una FESTA, encara que no sembli que “matar (un porc) i treballar (embotint tot el dia)” pugui considerar-se una festa. Ho vivim com una festa perquè és una joia trobar-se per treballar junts i construir un rebost que ens assegurarà les viandes de tot l’any, no només de la família sinó del veïnat. Avui per a tu, demà per a mi. Ens ajudem, fem comunitat, compartim i transmetem als menuts de casa l’alegria de tenir veïns. Perquè a la matança no hi faltava mai la quitxalla, a la que es transmetia els valors que s’hi practicaven, no que es deien sinó que es feien; que és la manera com els catalans ens expliquem: fent, no dictant.

Per això vaig pensar que faríem totes plegades una Matança del Porc. Vaig trucar al mestre Tubau, que té els dits pelats de fer matances a les masies del Bages, i vam organitzar el festival de les botifarres, la sobrassada, el paté i els llardons. Vaig voler fer llardons expressament, en record a una de les Dones Endavant-al, la Tatiana Sisquella, que ja no podrà tornar a venir i a qui enyorarem molt, i que de menuda menjava llardons a cor que vols a la Cansaladeria dels seus pares al Mercat de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet.

Així va anar gràficament la gran FESTA DEL DAVANTAL

2014-03-10 18.19.37.jpg

El porc era ral.

 

 

 

 

 

 

 

 

 I no vaig fer la foto de la taula de:

Estel Solé

Míriam Tortosa

Benedetta Tagliabue

Itziar Castro

Anna Tarrés

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 3

Latest Images